Imagina’t sola, mirant arreu i alhora enlloc, en silenci i amb la mirada a l’infinit. Estàs sola, en qualsevol lloc, en qualsevol moment. La teva ment salta de pensament en pensament i no et deixa gaires instants per sentir el buit. Recordes situacions passades, vius moments presents que alteren el teu silenci, llegeixes un fragment d’un llibre i et ressona, escoltes una cançó i fas teva una estrofa, sents una necessitat de convertir experiències, de poder-les veure d’una altra manera. De sobte, t’apareix una imatge per a transformar aquell pensament, aquella emoció, aquell concepte en alguna cosa visual. Tens l’oportunitat de compartir, de deixar-te veure, de poder transformar el pensament en el que t’havies quedat passant el temps.
A través de la superposició d’imatges es mostra la figura de la dona com a protagonista i creadora dels seus pensaments i emocions, submergida en una escena cosmològica i el diàleg amb la geometria, intenta transformar els successos de la vida en nous escenaris on poder-hi estar.
Organitza: La Gueralda |
